En aquesta època de campanya electoral permanent només existeixen grans titulars i declaracions, mentre que la reflexió ha quedat totalment desplaçada. Sembla que només importi l’espectacularitat i no la idea.
Segons la RAE, la política és la “activitat dels qui regeixen o aspiren a regir els assumptes públics”. La política és un treball, i dels més importants, ja que d’ella depèn que la gent viva millor. És una professió altruista. Però cada vegada més, la política s’allunya de la realitat. Els professionals de la política, els polítics, ja no tenen els peus en la terra.
Per a poder dedicar-se a la política, hauria de demanar-se un carnet d’ètica. Com pot ser que alguns es passin més de 30 anys en un càrrec? Haurien d’existir uns límits. Hauria d’haver-hi uns relleus generacionals garantits. Avui dia, els càrrecs en moltes administracions semblen mercats. Una vegada ja no has sortit triat, et garanteixen el sou en un altre costat. I així molts, es van col·locant, acomodant-se i, al final, no representen a ningú, encara que tots els paguem el sou.
És de respectar el cas de Pau Ricomà, exalcalde de Tarragona, que després que els resultats electorals no fossin els esperats, ha dimitit. Aquesta decisió li honra.
Però una pregunta: Per a què serveix realment la política? Per a l’estabilitat econòmica i emocional personal d’alguns o per a treballar per a aconseguir una societat més justa, solidària i igualitària? La qualitat dels representants depèn del seu grau de consciència: han de tenir clar a qui representen i per a qui treballen.
Falta molta reflexió. Molts haurien de pensar més sovint perquè segueixen allí, al fet que s’estan dedicant realment. Estem amb una ressaca electoral important… I hi ha coses que no deixen de sorprendre’m. Per exemple, són diversos els Ajuntaments que en el primer ple municipal s’han pujat el sou. És que no queda cap moral o ètica?
La política és un treball i, com a tal, ha d’estar remunerat, ja que, si no fos així, només els adinerats podrien dedicar-se a això. Però els sous haurien d’estar alineats amb la mitjana salarial de la societat i amb les mateixes condicions laborals que la resta de treballadors, sense sous vitalicis desorbitats que ja estaven prohibits…
Però molts treballen en política sense cobrar. Perquè la política no sols es fa política des del Congrés dels Diputats, el Senat, els Governs autonòmics o els Ajuntaments. La política no és només d’alguns, encara que sovint ens ho sembli.
La tercera accepció de “política” de la RAE, la defineix com la “activitat del ciutadà quan intervé en els assumptes públics amb la seva opinió, amb el seu vot o de qualsevol altra manera”. Fer política és participar en l’associació de veïns del teu barri, organitzant actes, xerrades o reivindicant; fer política és participar en una entitat social o ser voluntari; fer política és manifestar-se de moltes formes.
En definitiva, fer política és implicar-se i no necessàriament en un partit. Fer política és ser participatiu. Les administracions haurien de fomentar-ho, encara que no ho fan perquè no els interessa una societat crítica. Per això són culpables de la passivitat social.
Tots hauríem de fer alguna cosa pels altres de manera altruista. Perquè per a construir una societat que pensi en col·lectiu, no han de manar alguns, hem d’actuar i implicar-nos tots.
I recordeu, que ningú us robi el vostre somriure!
Ángel Juárez Almendros
President de Mare Terra Fundació Mediterrània
President de la Coordinadora de Entidades de Tarragona
President de la Red Internacional de Escritores por la Tierra
Membre de la Junta Directiva del Comité Español de la UICN
