Ciutat i indústria no són les mateixes després d’una manifestació massiva, amb més de 2.500 participants
Tarragona i la indústria química ja no són avui el que eren ahir. La relació entre societat i empreses químiques es va trencar el passat 14 de gener, després de l’explosió d’IQOXE, la qual va posar fi a la vida de tres persones, va deixar diversos ferits i va ocasionar greus d’anys en habitatges i comerços.
I ahir es van canviar els papers. Treballadors i treballadores, acompanyats de la ciutadania, van alçar la veu conjuntament per dir PROU. En la manifestació d’ahir es van congregar entitats, veïns i veïnes, sindicats i gran part de la societat per reclamar més seguretat a la química, més informació i més coordinació, essent finalment més de 2.500 persones. Perquè això, és cosa de totes.
Com deia el president de la Coordinadora d’Entitats i de la Fundació Mare Terra, Ángel Juárez, “un mes després seguim sense respostes”. Es desconeix el motiu de l’explosió, cap càrrec empresarial ni polític ha assumit responsabilitats i cap pla ha estat modificat. I la gent no pot esperar més, i així ho va demostrar ahir.
Després d’una jornada de vaga a la indústria petroquímica amb un 100% de seguiment, segons els sindicats CCOO i UGT, la resta del Camp de Tarragona i amb la gran presència dels barris de Ponent i la Canonja, es van unir en una manifestació multitudinària. La concentració va començar a Torreforta, on es van reunir més de 500 persones i es va fer un minut de silenci en memòria del veí mort per culpa de l’explosió. Al voltant de les 18:30 h, aquesta columna va iniciar el seu camí cap a la Plaça Imperial Tàrraco.
En arribar al punt de quedada, representants de les entitats organitzadores es van dirigir a les oficines de l’AEQT (Associació d’Empreses Químiques de Tarragona) per entregar el manifest oficial. En aquell moment, l’únic treballador que va atendre els representants fou el recepcionista. Després d’aquest gest, s’iniciava la manifestació conjunta, amb més de 2.500 persones.
La marxa pujà per la Rambla Nova, des de la plaça Imperial Tàrraco, omplint-la de gom a gom, i fins a arribar davant de la Delegació de la Generalitat on es va aturar per llegir el manifest conjunt. Tot el recorregut va estar acompanyat de càntics com “La precarietat mata”, “Els barris estan presents” o “On està la sirena?”.
Amb el carrer Sant Francesc ple de dalt a baix, la periodista Laura Casas i el periodista Carles Cortès van procedir a la lectura del manifest. Un discurs que va condemnar els fets ocorreguts i que exigia la seva investigació, la millora de les condicions de seguretat i la necessària modificació dels protocols de comunicació i actuació vigents, els quals van demostrar ser ineficaços el dia de l’explosió.
Ángel Juárez, president de la CET i la Fundació Mare Terra, i un dels organitzadors, va destacar la forta presència i la gran lluita dels barris de Bonavista i Torreforta, i va reivindicar la injusta situació que algunes persones estan vivint encara avui dia, per culpa de l’explosió. També va posar èmfasi en la unió que suposava la concentració: “Per primera vegada, sindicats, veïns i veïnes i entitats estem junts al carrer. Perquè això ens afecta a tots i totes”. I és que després d’aquesta jornada històrica, Tarragona no és la mateixa. “Ja no és temps de paraules, necessitem fets”, defensa Juárez.
Recalquem també que la manifestació va estar organitzada per la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET), formada per més de 100 entitats, incloent-t’hi casi 20 associacions de veïns, la Fundació Mare Terra, les Federacions d’Associacions de Veïns de Tarragona, Segle XXI, Llevant i Amposta i Tortosa, juntament amb els sindicats CCOO i UGT; i amb la col·laboració dels ajuntaments de Tarragona, Vila-Seca, Constantí, la Canonja, la Pobla de Mafumet i Perafort.