Denuncian secretismo en el nuevo decreto de vivienda

El Decret 5/2019, aprovat el passat 5 de març al Consell Executiu del Govern de la Generalitat, suposa la modificació de més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme, segons denuncia la PAH.

La setmana vinent el Parlament vota si l’accepta o el rebutja. I en cas de que l’accepti, posteriorment es votaria si es tramita com a projecte de llei o es queda tal com està.

Des de les entitats socials considerem que cal tonar a la casella de sortida, fer-lo de nou i fer-lo bé, posant sobre la taula un nou decret participat per la ciutadania que garanteixi de forma efectiva el dret a l’habitatge a Catalunya. 

En primer lloc, no aborda l’emergència habitacional amb valentia i retalla la protecció respecte la Llei 24/2015. El decret aposta per allotjaments temporals, que a dia d’avui no existeixen i també posa condicions i filtres inacceptables per a aconseguir lloguers socials per a les families que no han tingut més alternativa que ocupar per viure en un habitatge en desús de la banca o els fons voltors.

En segon lloc, obre la porta a una liberalització del preu de l’habitatge protegit, fent que un HPO pugui ser més car segons el barri, preu que es marcarà en base als costos d’edificació i urbanització, valor del sòl, benefici empresarial i factor de localització; eliminant les tres tipologies de preus existents avui dia, que es defineixen en base als ingressos dels sol·licitants.

Això qüestiona greument la funció de cohesió social de l’HPO, agreujarà segregació per barris i reforçarà la bombolla als barris gentrificats. També representarà un encariment de l’habitatge protegit.

Tot i que la Generalitat s’havia mostrat públicament favorable al caràcter permanent de l’habitatge protegit, aquest decret desaprofita una oportunitat històrica per fer que tot l’habitatge protegit sigui de lloguer i indefinit. 

Per altra banda, s’insisteix en un índex de preus dels lloguers que no és més que un reflex dels preus de mercat i de la bombolla ja que no recull les condicions socio-econòmiques reals de la població, no té en compte elements claus com els ingressos familiars o la taxa d’atur, de manera que l’índex pogués garantir que els preus del lloguer s’adaptin a l’economia real de les families.

Es posen algunes mesures de transparència, però seguim tenint un índex de preus no vinculant i la propietat no està obligat a aplicar-lo, de manera que queda en paper mullat, que ni tan sols pot servir per evitar que els preus continuin pujant.

Des de les entitats socials tenim clar que per garantir el dret a l’habitatge és imprescindible canviar de forma ambiciosa les lleis que defensen a la ciutadania, fer polítiques valentes i dedicar pressupost per dur-les a terme i aquest Decret Llei, queda molt lluny d’assolir aquest tres objectius. 

 

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Continuando con la navegación entendemos que se acepta nuestra politica de cookies. Para más información, visite nuestra política de privacidad.

Acepto las Cookies de este sitio web.