No són animals, són companys

 

Vaig a trencar una llança a favor de la sanitat pública per a gossos, gats i altres animalons que ens alegren l'existència. Segons les dades de l'Associació Madrilenya de Veterinaris d'Animals de Companyia (AMVAC), a Espanya hi ha més de 20 milions de mascotes (és a dir, hi ha una a quatre de cada deu llars). Una altra dada significativa és que la despesa anual per cada gos (inclòsmenjar, veterinari, etc.) és de més de 800 euros de mitjana, i el de cada gat és de més de 500 euros. Tenint en compte com són els salaris a Espanya, és un dispendi considerable.

Diverses persones m'han confessat que els agradaria tenir una mascota però no poden permetre. Això és una desgràcia, perquè els humans necessitem els animals i ells a nosaltres. La vida és més satisfactòria quan estàs acompanyat de paraules i afecte humà, però també de miols o carícies canines. Ara pot ser un bon moment perquè l'animalisme avanç a Espanya des d'una perspectiva política. Així que aprofito aquest espai per proposar que es faci una prova pilot i s'implanti un sistema de sanitat pública per a les mascotes. L'experiment podria començar amb un nombre determinat d'animals (els que necessiten cures més urgents) i a partir d'aquí estudiar quant costa i si seria assumible augmentar l'atenció de manera progressiva.

I arribem a la gran pregunta: què fem perquè no s'enfadin aquells que no tenen mascotes? Jo plantejo dos escenaris. El primer és que les persones que tinguin un animal de companyia paguin un impost o una taxa especial a l'estat i que el sistema sanitari es sufragui amb aquests fons. Una segona possibilitat és que en la declaració de la renda aparegui una casella perquè els contribuents que així ho desitgin col·laborin amb aquesta causa (em dóna en el nas, digueu malpensat, que tindria més èxit que la de l'Església).

És probable que un model de gestió sanitària com el que tenim els humans no sigui assumible, però que ningú pugui reprotxar no haver-ho intentat. Seria una cosa molt positiva per a tu i per a mi, per al teu gos i per al meu, per als peluts als que tant volem, per a les persones que estan soles i necessiten un amic, per a aquells que plorem amb la mort de Platero, en definitiva , per a tots els que tenim un cor que batega.
I en aquesta mateixa vibració, convido a reflexionar si no seran, més que animals, companys. Alguns imprescindibles, com els gossos pigalls. Entrenats, com els gossos policia. Miraculosos, com els gossos de rescat. Protectors, com els que defensen a dones maltractades. Naturalment necessaris, com els gats que controlen a rates i talps.

Però molts altres animals són simplement meravellosos només per ser-hi. El gossot lleig que adora l'ancià rondinaire al qual, si no fos per ell, no aguantaria ningú. El gos grandot que, amb paciència infinita, deixa que els nens li tirin les orelles i s'arrauleixen a la seva panxa peluda, gairebé tan tendra com la de Platero. Els gats que ronquen feliços i que són capaços d'alleujar, segons estudis clínics, l'estrès o fins i tot la depressió amb aquest so ronc, de pura satisfacció de viure sense importar què passarà després. Un so que proclama que només importa l'aquí i l'ara, que expressa la felicitat d'un instant de vida i que aporta aquest mateix instant de pau en un món esmunyedís que cada vegada ofereix menys llocs segurs on agafar-se.

Aquests petits i peluts habitants de la casa formen tan part de la llar que, sense saber-ho ni ells ni nosaltres, formen part dels fonaments o potser de la paret mestra o potser l'entramat de ferro que manté ferma la nostra casa sota els maons.

Perquè un mal dia, ja no hi són i cau damunt de nosaltres un buit tan pesat que ens falta l'aire. Que aquest dia arribi, com ens arribarà a tots, perquè és l'hora, pot suportar-se. Però fa mal escriure que alguns humans decideixen enverinar d'amagat mentre ens segueixen somrient i desitjant bon dia. Aquests són els autèntics animals, els que no saben de companys per molt humana que sigui la seva espècie.

Ángel Juárez Almendros

President de Mare Terra Fundació Mediterrània

President de la CET

President de la Red Internacional de Escritores por la Tierra

 

Utilizamos cookies para mejorar la experiencia de navegación. Continuando con la navegación entendemos que se acepta nuestra politica de cookies. Para más información, visite nuestra política de privacidad.

Acepto las Cookies de este sitio web.